Cursos breus
Els assistents a la MTGEW podran triar entre quatre cursos breus sobre diferents temes, impartits durant 4 hores per especialistes en la matèria.
IMPORTANT: Els cursos breus tenen una durada de 4 hores cadascun i duran a terme el matí del dimecres dia 25. Pels qui s’hagin inscrit en modalitat on-line l’enregistrament serà disponible a partir de les 16h (espanyoles) del dimecres, dijous, divendres i dissabte. També serà possible visionar-los posteriorment en qualsevol horari tant per als inscrits en modalitat presencial com en línia.
Primer curs
"La concepció racionalista de la prova: claus i desafiaments?"
El curs analitzarà què significa i què implica concebre a la prova jurídica com una empresa de coneixement. S’analitzarà la distinció entre minimització i distribució del risc d'error en la determinació judicial dels fets i la relació entre aquests i altres objectius, no epistèmics, de la regulació probatòria. Es debatrà també quins són els mitjans més adients per a afavorir l’esclariment de la veritat en el procés, parant especialment atenció en el repte que suposa confrontar els biaixos cognitius que afecten cadascun dels agents que hi intervenen.
Impartit per Daniela Accatino (Universidad Austral, Xile)
Daniela Accatino
Universidad Austral, Xile
Advocada (Universitat de Xile, 1997) i doctora en Dret (Universidad de Granada, 2006). Ha estat investigadora visitant a l'University College de la Universitat de Londres (2013). Actualment és professora de Dret Probatori a la Universidad Austral de Xile (Valdívia), on dirigeix a més l'Institut de Dret Privat i Ciències Jurídiques. És part de l'equip docent del Màster en Raonament Probatori de les Universitats de Girona i Gènova i del Comitè de Redacció de Quaestio Facti, Revista Internacional sobre Raonament Probatori. Les seves principals àrees de recerca són la teoria de la prova, el raonament judicial i els processos judicials en la justícia transicional. Entre les seves publicacions recents es troben Legal evidence theory: Are we all 'rationalists' now? (Revus. Journal for constitutional theory and philosophy of law, 40, 20202) i The chilean crisi as a transitional justice moment (Legal & Social Studies, 4, XX, 2021).
Segon curs
"Presumpcions en el Dret Probatori"
El curs abordarà, des de diversos angles, la qüestió de les presumpcions en el dret probatori. S'analitzarà la forma o estructura d'una presumpció com a instrument probatori així com la seva funció en la distribució de la càrrega de la prova i la regulació de les inferències sobre fets. Passarem després a una taxonomia de les presumpcions i a estudiar les dicotomies que es donen entre presumpcions de fet i presumpcions de dret, entre presumpcions relatives i absolutes i entre presumpcions ‘legals’ i ‘probatòries’. Es tractarà la presumpció d'innocència com a tipus especial de presumpció. Es durà a terme una avaluació crítica dels fonaments polítics de les presumpcions així com també el grau en què és legítim invertir la càrrega de la prova en contra de l'acusat a través d'una presumpció.
Impartit per Ho Hock Lai (National University of Singapur, Singapur)
Ho Hock Lai
National University of Singapur, Singapur
Coomaraswamy Professor de dret probatori en la National University of Singapore. Anteriorment va ser Amaladass Professor de Criminal Justice en la mateixa universitat. Llicenciat per la Universitat Nacional de Singapur, va obtenir el seu títol de postgrau, BCL, per la Universitat d'Oxford, i el seu doctorat a la Universitat de Cambridge. S'especialitzà en dret probatori. D'entre les seves publicacions més significatives destaca A Philosophy of Evidence Law - Justice in the Search for Truth (Oxford University Press, 2008).
Tercer curs
"Estàndard de prova i degut procés"
El curs tractarà el paper dels estàndards de prova en el raonament probatori i la seva relació amb garanties com el degut procés i el deure de motivació. També es tractarà la relació dels estàndards de prova amb altres regles de decisió probatòria, com les càrregues de la prova o les presumpcions i, en particular, la presumpció d'innocència. Es presentaran els requisits metodològics per a la correcta formulació dels estàndards de prova, així com el caràcter eminentment polític de la determinació del llindar de suficiència probatòria. Finalment, es presentaran una sèrie d'exemples que permetin visualitzar millor com podrien formular-se els estàndards de prova.
Impartit per Jordi Ferrer Beltrán (Universitat de Girona, España)
Jordi Ferrer Beltrán
Universitat de Girona, Espanya
Professor titular de filosofia del dret de la Universitat de Girona, director de la Càtedra de Cultura Jurídica i director del Màster sobre Raonament probatori de la mateixa universitat. És també codirector de Quaestio Facti, Revista internacional sobre raonament probatori. Ha publicat: Las normas de competencia. Un aspecto de la dinámica jurídica (2000), Prueba y verdad en el derecho (2002), La valoración racional de la prueba (2007), conjuntament amb Jorge Luís Rodríguez, Jerarquías normativas y dinámica de los sistemas jurídicos (2011), Motivación y racionalidad de la prueba (2016), Prueba y racionalidad de las decisiones judiciales (2018), conjuntament amb Jordi Nieva y Leandro Giannini, Contra la carga de la prueba, (2019) i Prueba sin convicción. Estándares de prueba y debido proceso (2021). Ha coeditat la trilogia Law, Politics, and Morality: European Perspectives (2003, 2006 y 2007), La laicidad desde el Derecho (2010), The Logic of Legal Requirements: Essays on Legal Defeasibility (2011), El realismo jurídico genovés (2011), Seguridad jurídica y democracia en Iberoamérica (2015), Debatiendo con Taruffo (2016), Seguridad jurídica, pobreza y corrupción en Iberoamérica (2018), Del derecho al razonamiento probatorio (2020) i El razonamiento probatorio en el proceso judicial. Un encuentro entre diferentes tradiciones (2021). També ha publicat un gran nombre d’artícles a revistes com Rechtstheorie, Associations, Analisi e diritto, Ragion Pratica, Legal Theory, Law and Philosophy, Teoria Politica, Isonomía, Revus, Diritto e procedura civile i Cassazione penale, entre d’altres.
Quart curs
"El testimoniatge com a mitjà de prova, entre la psicologia i el dret"
El testimoniatge no és res més que una prova declarativa sobre la qual fa molt de temps que es debat en l'àmbit jurídic, tant des del punt de vista del mètode de producció i de la pràctica, com pel que fa a llur validesa als efectes de la decisió fàctica. Els principis que regeixen el debat –oralitat, immediació i contradicció– són, segons la jurisprudència actual, el millor mètode de pràctica de les proves i la prova testifical es considera a vegades com la mare de totes les proves.
Segons el principi d'oralitat, la prova ha de practicar-se a través de la comunicació verbal del pensament, amb la possibilitat de plantejar preguntes i escoltar el declarant, garantint la dialèctica processal. El principi d'immediació garanteix al seu torn el contacte entre el jutge i la prova (testifical) a efectes de la seva decisió. Aquest contacte garanteix la veritat, segons una certa manera de pensar. Finalment, el principi del contradictori garanteix (i exigeix) la participació de les parts en la pràctica de la prova, específicament en la de la prova testifical, a l'efecte de tenir un procés equitatiu. Es considera que aquests tres principis permeten, de la millor manera possible esbrinar la veritat possibilitant al jutge valorar la credibilitat del declarant i la fiabilitat de la seva declaració.
En aquest curs es debatrà sobre en quina mesura aquests principis estan informats per un vast ventall de coneixements (derivats de la recerca científica en els àmbits de la psicologia del testimoni i les neurociències) relatius als processos de pensament i coneixement on rau la formació d'una declaració testifical, així com pels coneixements relatius a la relació entre la pràctica del testimoniatge i la seva validesa i sobre els processos mentals subjacents a l'adopció de la decisió. Aquests són els temes d'un curs en què s'ofereixen innovadors coneixements i importants punts de reflexió sobre el tema de la validesa i de la valoració de la prova testifical.
Impartit per Giuliana Mazzoni (Università di Roma, Itàlia)
Giuliana Mazzoni
Università di Roma, Itàlia
Doctora per la Università di Padova, catedràtica de psicologia de la Università di Roma, La Sapienza, i professora emèrita en neuroscience/psychology, University of Hull, UK. Va ser reader a la Plymouth University, professora a la Seton Hall University (USA) i a la Università della Calàbria. És una reconeguda experta a nivell internacional per la seva recerca sobre la memòria humana i per les seves aplicacions a l'àmbit forense. La seva recerca ha estat finançada per diverses agències internacionals. És autora de més de 170 articles en revistes internacionals i també de diversos llibres en italià i espanyol. El seu treball ha rebut àmplia atenció mediàtica tant en l'exterior com a Itàlia.
Càtedra de Cultura Jurídica
Entitat organitzadora
Marcial Pons
Entitat patrocinadora
Diputació de Girona
Entitat patrocinadora
Fundació UdG: Innovació i Formació
Entitat col·laboradora
